Totes som En Femení

19 gener 2010

Fa aproximadament un any que, a partir d’un programa de ràdio especial al voltant del dia contra la violència de gènere, ens n’adonarem que les dones de Picassent necessitaven espais de comunicació pública on dir la seua. Ràdio l’Om, com a mitjà de comunicació públic, era l’espai privilegiat per a acollir esta important tasca.

És amb aquest esperit amb el que s’encetà En Femení, un programa que tracta temàtiques d’actualitat des d’un punt de vista de gènere, i Dona i poble, on les dones de Picassent en són vertaderes protagonistes.

L’experiència a nivell professional ha sigut molt bona, però a nivell personal, no tindria paraules per descriure el que ha suposat conèixer algunes dones de Picassent. Elles ens han contagiat, en les vesprades de Ràdio l’Om, l’energia de viure, les ganes i la il·lusió amb que acaren les noves experiències, i la satisfacció de poder compartir amb les seues companyes inquietuds, opinions, problemes i alegries.

Escoltant-les, moltes vegades ens n’adonem de la valentia i la fortalesa d’estes dones, identificades de manera errònia com el sexe dèbil, i que troben en una classe d’informàtica o en una sessió de teatre, un important al·licient on retrobar-se amb elles mateixes i amb la resta de la societat que les ha volgut mantindre a l’àmbit privat.

Estic convençuda que a través d’este blog naixeran grans projectes i noves idees que entre totes podrem compartir. Moltes gràcies pels bons moments i sort!

Sandra Capsir

Ràdio l’Om


Avui és un gran dia: el primer post del primer blog

17 Desembre 2009

 

20 anys han passat des que el mur més famós es va derrocar a Berlín. Encara que això no significa que hàgim après la lliçó doncs en aquests anys altres murs amb altres noms i llocs hem creat. El filat a Melilla, la muralla a Brasil, el mur en Palestina, sent aquests els murs visibles. Hi ha altres murs que no veiem però que aquí estan les lleis d’immigració, una illa en el Carib cridada Cuba, un tros de tela que cobreix a les dones fins a tornar-les invisibles, dones que no pensen, dones que no raonen, dones que no parlen, dones que no existeixen. 

No us confongueu això no és un blog, és un bec amb el qual derrocar murs. El mur del silenci que la dona ha viscut tancada. Perquè nosaltres sí podem opinar, sí podem raonar, així que anem a prendre la paraula. En un dia com avui, crec que no hi ha millor forma de trencar aquest silenci que amb aquesta cançó.

Només queda dir: Gràcies, Bebe.