Dones en la història

12 Mai 2010

Des del blog volem comptar històries de grans dones. Dones que han fet història, encara que no se les conega. Ací anem amb una d’elles.”

Irena Sendler Una senyora de 98 anys crida Irena acaba de morir. Durant la 2a Guerra Mundial, Irena va aconseguir un permís per a treballar en el Gueto de Varsòvia com a especialista de clavegueram i canonades. Però els seus plans anaven més allá… Sabia quals eren els plans dels nazis per als jueus  Irena treia xiquets amagats en el fons de la seua caixa de ferramentes i portava un sac d’arpillera en la part de darrere de la seua camioneta. També portava en la part de darrere un gos a qui va entrenar per a lladrar als soldats nazis quan eixia i entrava del Gueto. Per descomptat, els soldats no volien tindre res a veure amb el gos i els lladrucs ocultaven els sorolls dels xiquets. 

Mentres va estar fent açò va aconseguir traure d’allí i salvar 2500 xiquets Els nazis la van agafar i li van trencar ambdós cames, els braços i la van apegar brutalment.

Irena mantenia un registre dels noms de tots els xiquets que va traure i ho guardava en un pot de vidre soterrat davall un arbre en el seu jardí. Després de la guerra, va intentar localitzar els pares que pogueren haver sobreviscut i reunir la família. La majoria havien sigut portats a la cambra de gas.  La majoria havien sigut portats a la cambra de gas. Aquells xiquets a qui va ajudar van trobar cases d’acollida o van ser adoptats.

 


Una noticia dentro de la semana del día Internacional de la mujer

12 Març 2010
¿Está justificando la violencia de género? ¿Qué opináis?

 

El presidente del Sindicato Independiente culpa a las mujeres de los suicidios de los hombres

 
El presidente del Sindicato Independiente en València y colaborador de la extrema derecha asegura que el “maltrato psíquico” al que somenten las mujeres a los hombres les lleva a suicidarse. Eso sí, “no está demostrado empíricamente”.

<!–

–>

Fermín Palacios, presidente del Sindicato Independiente en València, sorprendió ayer a gran parte de la sociedad valenciana con un artículo de opinión fuera de los límites de la racionalidad. El columnista de Levante-EMV y ABC, medio en el que se recogía la citada reflexión, no sólo contento con calificar el aborto como la primera causa de muerte no natural en el Estado español fue más allá al asegurar que la culpa del aumento de los suicidios de los hombres se debía al “maltrato psíquico” al que les sometían las mujeres.Para Palacios, el hecho de que los suicidios de hombres se hayan elevado hasta un 77’43 por ciento en 2008 –por un 22’57 por ciento de mujeres según los últimos datos recogidos por el Instituto Nacional de Estadística (INE)- se debe a las duras y arduas actuaciones y comentarios a las que someten éstas últimas a sus parejas o maridos en su vida diaria. Insultos, tratos vejatorios, palabras duras… Pero, por el contrario, en ningún momento de su reflexión condenaba la violencia machista que cada año va a más y provoca la muerte de muchas mujeres a manos de sus parejas.

 

Palacios pone la guinda al pastel destacando por encima de todo que la primera causa de muerte no natural en el Estado español son los abortos

En este caso, Palacios, que ha colaborado en conferencias de la Asociación Nacional de Empresarios de Locales de Alterne (Anela) dirigida por el líder de España 2000 José Luis Roberto, justificaba este tipo de actuaciones simple y llanamente apuntando que el hombre es “en términos generales violento, lo que motiva las agresiones, con causa de muerte incluso de las mujeres”. Daba a entender con estas palabras que la violencia machista es algo natural y entra dentro de los límites legales, pero que en cambio la “femichista” –término que él mismo emplea- es un delito muy grave que afecta también a la sociedad y que provoca que un gran número de hombres opte por dejar de vivir debido al trato que le dan las mujeres.

Con esta visión tan particular, machista y en la que se deja en un lugar muy bajo la figura de la mujer, el máximo responsable del Sindicato Independiente trata de no pillarse los dedos en exceso, por si sus declaraciones no eran bien recibidas, añadiendo a su diálogo que las graves acusaciones que él hace no están comprobadas “empíricamente”. Lanza la piedra, pero esconde la mano.

Por si todo esto fuera poco, Palacios pone la guinda al pastel destacando por encima de todo que, pese a este incremento de los suicidios entre varones, la primera causa de muerte no natural en el Estado español son los abortos.

http://www.linformatiu.com/nc/portada/detalle/articulo/el-presidente-del-sindicato-independiente-culpa-a-las-mujeres-de-los-suicidios-de-los-hombres/

 

 

 
<! VOLVER<!
 

 


Mujer rural

12 Març 2010

Ya que estamos en la semana de la mujer voy a dedicarle  un  pequeño recuerdo  a esas mujeres que todavía están sufriendo el poder machista de los hombres.

Yo voy a un pequeño pueblo donde las mujeres de mas de 40 años lo tienen  bastante difícil, pues no tienen ni una triste cafetería donde pode quedar para tomar café pues sólo exiten bares  donde solo van los hombres, pues si alguna vez he ido yo con mi marido le miran como aun bicho raro pues territorio de ellos. Los miércoles hacen un  pequeño mercadito y entonces ellas aprovechan para poder comentar sus cosas y ese dia en el mercado hacen pollos asados y ellas aprovechan para poder disfrutar ese día “de su pequeña libertad”. Y ahora es cuando los hombres van poco a poco aceptandolo pero siempre como si hubiera que darles las gracias por el.

La mujer esta avanzando pero tenemos que pensar en  esas otras que todavia les cuesta poder realizarse como ellas se merecen


Per què celebrar el 8 de març?

5 Març 2010

LA BRETXA DE GENERE SEGONS EL PNUD

  • Dos terceres parts dels 1.300 milions de persones pobres en el món són dones.
  • Perceben una desena part dels diners que circula pel món i una centèsima part de totes les propietats.
  • Més de dues terceres parts dels 960 milions de persones analfabetes en el món són dones.
  • Dos terços dels 130 milions d’infants que no van a escola o deserten prematurament són xiquetes.
  • Prop de 80% del les persones refugiades en el món són dones i nens.
  • Les dones representen el 10% en els parlaments del món i el 6% dels llocs administratius i executius en l’economia, la resta està en mans masculines.

DIA INTERNACIONAL DE LA DONA

20 febrer 2010

Està a punt d’arribar el mes de març, i amb ell la celebració del Dia internacional de la dona, el dia 8.

 Ens hem de remuntar a l’any 1975 per a fixar l’inici de la commemoració d’aquesta data, des de que la ONU la va establir com a reconeixement d’uns successos ocorreguts el 8 de març de 1857. Des d’aleshores es celebra a tot arreu.

 Respecte als successos ocorreguts encontrem distintes versions:

 La primera d’elles gira al voltant d’un tràgic episodi ocorregut a Nova York i que acabà amb la vida de 129 treballadores tèxtils.

D’acord amb aquesta versió, durant el transcurs d’una vaga convocada com a resposta a l’acomiadament massiu aplicat per la patronal front a les denuncies relacionades amb les deplorables condicions de treball, les treballadores varen decidir tancar-se en l’establiment fabril. “Súbitament” es va produir un fulminant incendi que acabà amb la vida d’aquelles dones que sols reclamaven pels seus drets. Al sepeli assistiren més de 100.000 persones.

La segona versió, vincula el 8 de març amb la realització d’una mobilització de protesta organitzada  pel gremi de costureres de la companyia tèxtil de Lowe East Side, de Nova York, en la que es lluitava per una jornada laboral de 10 hores.

Avui en dia, el Dia Internacional de la Dona constitueix un homenatge a la lluita en pro de la igualtat, la justícia, la pau i el desenvolupament i a Picassent com milers de llocs al món continuàrem celebrant aquest dia any rere any, i des de la Regidoria d’Igualtat esperem comptar amb la vostra participació a les ACTIVITATS AL VOLTANT DEL 8 DE MARÇ 2010 que hem preparat.


Ecologia i feminisme

15 febrer 2010

 

En el segle anterior dos moviments ideològics van prendre un paper fonamental: l’ecologisme i feminisme. Però no per això, existia una connexió triomfal entre aquests moviments, doncs d’una banda la societat patriarcal s’havia legitimat en part amb la unió de la dona i la naturalesa, relegant a la dona a un nivell primitiu. Per altra banda l’emancipació de la dona s’ha construït en l’era de la industrialització (productes d’usar i llençar).

 Les aportacions d’aquestes dues teories ens permeten enfrontar-nos al sistema de dominació de les dones i al sistema de dominació de la naturalesa, lligats al paradigma patriarcal del baró amor i senyor.

 Però hi ha dones que desconeixen aquestes teories, que viuen allunyades d’aquests moviments.  Aquestes dones ixen al carrer dia a dia, intenten conciliar la vida familiar i professional i respectar el mediambient. Per aconseguir el punt anterior segueixen un criteri molt senzill  però alhora oblidat: el sentit comú. Consisteix en coses tan senzilles i tradicionals com anar a peu, comprar amb borses de teles, anar al mercat amb carro, comprar en petits comerços (carnisseries, fruiteries) on els productes no estan envasats.

 Totes aquestes accions a més de bones per al mediambient, donen suport el petit comerç, ens serveixen per a fer exercici físic, així que tot són avantatges.  


Un dia a la ràdio

11 febrer 2010

La Regidoria d’ Igualtat disposa de dos espais en ràdio L’om. Un és  “Dona i poble” en el qual totes les dones de Picassent que tinguin algo a dir poden participar. L’altre és “En femení”, espai que dóna nom el nostre blog. En aquest espai es debaten temes de actualitat i es conviden a professionals de prestigi.

 Fa unes setmanes un grup de dones participants en el curs d’informàtica van anar a aquest últim espai per comentar la seva experiència en el món de les noves tecnologies.

Una d’elles va escriure un text i açí  el deixe per a què ho compartim:

Poco a poco tenemos la ocasión de poder decidir por nosotras mismas y tenemos un mayor índice de independencia.  No estamos a la asombre del poder varonil, somos capaces de poder solucionar solas muchas cosas. Hoy ya van cambiando los roles y aunque quedan bastantes barreras para derribar,  hemos conseguido una serie de cosas que nuestros mayores no podían ni tampoco les dejaban. Como por ejemplo: para ellos era imposible pensar que un hombre fuera al mercado, o ayudar a las tareas domésticas,  al cuidado de los niños y otras series de cosas cuidado de los niños y otras cosas que se consideraban que era la función de la mujer.

 Por suerte van cambiando las cosas y somos capaces de ser autosuficientes y a la vez que aportemos para el sustento de la casa, hemos conseguido que la aportación varonil sea adicional.

 Nos queda bastante que conseguir pero: “Caminante no hay camino, se hace camino al andar”

Buenos días